"Una pilota roda per l'asfalt i esborra una xarranca.
Una mare fa de tieta i una tieta s'apalanca.
Mireu-ho, és ansietat passió, misèria i glòria viva!
la gent aquí no compra o què?
els cotxes on transiten?

Mireu. És caos, desvergonya desmadrada.
Un reducte de vida. És ciutat practicada.
s'imposa una trucada ja, porteu-me al despatx.
La barna olímpica? només un assaig.

Reuniu els arquitectes, els urbanistes i els mossos.
Inoculeu el model de la barna top als gossos.
Un barri obsolet on hi gent que gosa viure
i té relacions d'afecte?

L'hem de proscriure si volem un look perfecte
i de prestigi que es veneri, un parc temàtic, una marca.
Farem nostre un llenguatge que abarca
mil disfresses d'una falsa consciència perquè us superi:

Silenci, diversitat, civisme i convivència,
integració, riquesa, pluralitat i realisme,
pulcritud, ordre, pau social i calma
Que el no-res no parla si es sent sol a l'abisme.

Llums, càmera, coacció.
Comença l'espectacle capitalista de la reapropiació.
un cicló que bloca els crits, totes les nits de depressió que
(ens) col·loca amb llum i por que tot sigui buidor..."

Serem fum fill de foc amb el què ho cremarem tot, quan s'apagui allò que som.
No-res mai més.
Us tornarem amb vides humanes la vacuïtat, el forat, el silenci, el buit i la mort.
No-res mai més.

Som la tinta que es corre al plànol del delicte,
una patada a la porta com a rendició de comptes.
Un veredicte, diu: que s'ha acabat l'espoli.
Que del què en dius assumptes són trapis i són vox populi.

Som putes conscients; ens folles però t'atraquem.
Ja no ets a temps d'ultimàtums.
Serem només fum, com de costum, quan s'apagui allò que som:
Els no-res a fer que factotum renaixarem.

Som el dit del cor alçat al mig de cada càrrega.
Som el gest molest fortuït i honest que no s'arruga.
Som un tomb indigest pel summum de la vergonya.
Calanya reincident sota arrest o pròfuga.

(Som) xusma superba rera barba de 20 dies,
turba que destorba, no sols meres lletanies.
Mala herba.
Ens volies productors però som larva d'una nova espècie que no vol messies.

Serem fum fill de foc amb el què ho cremarem tot, quan s'apagui allò que som.
No-res mai més.
Us tornarem amb vides humanes la vacuïtat, el forat, el silenci, el buit i la mort. No-res mai més.